Estem de vacances!!!!
Us desitgem que passeu un bon estiu; però no us oblideu d'agafar un bon llibre ; segur que gaudireu de multiples històries que us ajudaran a passar d'una forma agradable i divertida moltes estones.
Animeu-vos a llegir i també a escriure !!!
Escriure, imaginar, somiar
lunes, 21 de julio de 2014
sábado, 14 de junio de 2014
TEXT EXPOSITIU
El futbol
És un esport
d’equip que es juga entre dos equips i a cada equip juguen 11 persones amb quatre
àrbitres que s’ocupen de què els jugadors compleixin les normes correctament.
Aquest esport és àmpliament el més jugat del món amb uns 270 milions de
persones. El futbol es va inventar a Anglaterra fa uns quants segles enrere a la Football Association.
Al principi el futbol no era segur jugar, ja que no hi havien normes, ni
àrbitres i era molt violent , fins i tot a cada partit hi havia algun mort o
ferit greu.
Al segle XIX a la Universitat de
Cambridge es van inventar les primeres normes del futbol perquè sigués agradable
jugar-hi.
Des d’aquest fet s’han anant
posant noves normes i nous mètodes com per exemple, actualment a la Champions no només hi ha
4 àrbitres, si no sis; d’aquesta manera l’àrbitre principal rep més ajuda i és
més fàcil arbitrà. Ara ja s’ha convertit en l’esport més vist de tot el món.
Els jugadors professionals juguen un partit
de 90 minuts amb un descans entre mig de 15 minuts més o menys,durant el partit hi ha
dues parts, la primera dura 45 minuts i com ja he dit fan el descans de 15
minuts, i ja passat el quart d’hora s’inicia de nou el partit amb
la segona part fins el final.
S’han anat fent campionats nacionals,
internacionals, mundials...
Les normes principal són:
-
no es pot tocar amb les mans, excepte el
porter dins l’àrea.
-
Si la pilota surt per fora de banda s’ha
d’aturar el joc
-
Si fas una falta que l’àrbitre consideri
que és violenta et pot treure una targeta, la vermella suposa expulsió i la targeta
groga significa una avís, si et treu dues grogues és com
si fos una targeta vermella.
-
Si la pilota traspassa la línea de la
porteria és gol
-
L’equip que
marqui més gols guanya el partit.
També hi ha altres modalitats de
joc de futbol com per exemple el futbol sala i el futbol platja.
Al futbol platja es juga sobre
sorra i amb menys persones que al futbol de gespa, també las normes canvien
bastant, com per exemple al porter només li pots passar un cop i només la pot
agafar una vegada, però si traspasses a l’altre
camp li pots tornar a passar.
El futbol sala és tot quasi igual que el futbol platja, menys el terreny de
joc que és en una pista de parquet, amb les mateixes normes que el de platja.
Alberto Sànchez 2n ESO C
LA DIABETIS
QUÈ ÉS?
La diabetis és
una malaltia que es produeix per una mala utilització dels sucres com a conseqüència
de una falta d’ insulina.
La insulina és
una hormona fabricada pel pàncrees que és una glàndula
situada a la part esquerra de l’ abdomen, molt a
prop de l’estómac.
SÍMPTOMES
Els símptomes
de la diabetis són:
-Freqüència
en orinar
-Gana
inusual
-Set
excessiva
-Debilitat
i cansanci
-Pèrdua
de pes
-Canvis d’ànim
-Vòmits
-Infeccions
freqüents
-Vista
nuvolosa
-Elevats
nivells de sucre a la sang i a l’orina.
TRACTAMENTS
El tractament de la diabetis es basa en 3 pilars:dieta, exercici físic i medicació. Té com a
objectiu mantenir els nivells de glucosa en sang dins de la normalitat per
minimitzar el risc de complicacions associades a la malaltia.
CAUSES
La diabetis afecta el 6% de la població.
Les possibilitats de contraure augmenten a mesura que una persona es fa gran,
de manera que per sobre dels setanta anys la pateix al voltant del 15% de les
persones. És essencial educar els pacients perquè controlin la seva diabetis de
forma adequada, ja que pot agafar altres malalties tant o més importants que la
pròpia diabetis: malalties cardiovasculars.
Oriol Gonzàlez 2n ESO A
Carla Roldán 2n ESO B
L'alcoholisme
La Segona Guerra Mundial
La segona guerra mundial va ser un conflicte que va involucrar a la majoria
de les nacions del món, la guerra també va involucrar uns 100 milions de
militars i la mort de 50 a
60 milions de persones. Es van usar per primera vegada les armes nuclears, cosa
que va causar la mort de milions de persones.
Els primers en sortir d’aquesta guerra van ser
Estats Units i La Unió Soviètica,
aquest succés va provocar la guerra freda que va durar 45 anys.
Alemanya va deslligar la Segona Guerra Mundial amb la invasió de Polònia l'1 de setembre de 1939. Gran Bretanya i França van respondre amb la declaració de guerra contra Alemanya el 3 de setembre. i al maig de 1940, Alemanya va començar l'assalt de l'Europa occidental.
Un dels homes més
importants i poderosos d’aquesta època va ser Adolf Hitler, ell desitjava que
en tot el món hi hagués una raça pura, que tots fossin rossos amb els ulls
blaus,els seus soldats el saludaven dient-li: “Heil Hitler” i alçant una mà cap
al cel. Va estar obsessionat en torturar als jueus enviant-los als centres de
concentració, on pesarien alguns dies fins la seva mort.
Hitler, les seves germanes,el seu germà i la seva
mare (Klara Pölzl, 1860–1907) van estar sotmesos a
maltractes de part del seu pare Alois Hitler, només ell i la seva germana Paula
van arribar a l’ edat de 39 anys, ell es va fer una promesa que va ser: mai tornaré
a plorar quan el meu pare em pegui, tampoc va plorar en altres ocasions.
Una de les raons per les que Hitler va matar a
jueus va ser perquè un jueu va deixar morir a la seva mare quan ella era a l’ hospital, des d’aquest dia Hitler va
començar a odiar-los. Una altra raó va ser que Alemanya no estava econòmicament
bé, llavors els va culpar, deia que els jueus deixaven sense menjar ni aigua a
les altres persones.
També creia que la raça ària (que incloïa a tots
els alemanys) era superior a la jueva i volia que Alemanya fos “purificada” del
judaisme.
Adolf Hitler es va suïcidar a Berlín (Alemanya) 30 de Abril de 1945, als 56 anys a
causa de la derrota a Alemanya en la Segona
Guerra Múndial.
Carla Roldán 2n ESO B
L'alcoholisme
L'alcoholisme és una malaltia caracteritzada per la dependència de l'alcohol. Aquest és una de les drogues més antigues i més usades per la humanitat, gairebé en totes les
civilitzacions han elaborat begudes alcohòliques, amb fruits o cereals. La principal
diferència amb altres drogues és que l'alcohol és legal, de fàcil
disponibilitat i de consum. Al ser legal i de fàcil disponibilitat, la persona
afectada per l'alcoholisme té grans facilitats per tornar a l'addicció. Com més
es consumeix alcohol, més risc de patir conseqüències negatives hi ha. Amb el
consum regular de begudes alcohòliques es pot córrer risc de desenvolupar un
mecanisme pel qual la persona cada vegada ha de beure més. A part, pot
aparèixer dependència física i psíquica que comporta, d'una banda, la síndrome
d'abstinència si se'n deixa de beure i, d'una altra, la pèrdua de control i la
necessitat de continuar bevent-ne tot i patir conseqüències adverses. La
intoxicació crònica es deu al consum regular i elevat d'alcohol durant un
període prolongat de temps. El coma etílic (que es produeix amb un consum agut
i abusiu) pot arribar a causar la mort. Pot aparèixer a partir de 3g/l
d'alcohol a la sang. L'alcoholèmia és la concentració d'alcohol a la sang. Els
trastorns físics són principalment en el fetge i en el pàncrees. Alguns
exemples de trastorns de conducta són la violència, l’ansietat,
la marginació de la societat i l’absència del treball. Els principals riscos de
beure abusivament són: la cirrosi hepàtica, la pancreatitis, els càncers de
llavi, de boca, de laringe, d’esòfag i de fetge, la pèrdua de gana, la
deficiència vitamínica, la mala digestió dels aliments, els problemes de pell,
la impotència sexual, la obesitat, problemes del sistema nerviós, la pèrdua de
memòria i els alguns desordres psicològics.
Adrià Fijo 2n ESO A
David Roman 2n ESO C
L’ESPORT
En el seu sentit més
ampli, l'esport és qualsevol joc o activitat basada en
un reglament i que procura de millorar el benestar físic i mental.
Entenem exercici
físic com l'activitat física planificada, estructurada i repetitiva que té per
objectiu la millora o manteniment d'un o més components de la forma física.
Hi ha indicis com
utensilis i estructures que suggereixen que els xinesos ja practicaven
activitats esportives des del 4000
aC.
La gimnàstica sembla
que fou un esport popular a l'antiga Xina. Els monuments als faraons indiquen
que una quantitat considerable d'esports, com la natació i la pesca esportiva,
foren dissenyats i regulats fa milers d'any a l'Antic Egipte.
La pràctica equilibrada d'esport ajuda a
mantenir una bona salut física i mental, en canvi, la manca total d'exercici o
la seva pràctica en excés són dolents per la salut.
Cada disciplina
esportiva potencia una sèrie d'habilitats particulars en els seus practicants.
L'equilibri,
la força, la motricitat, la velocitat, la resistència, la concentració, els
reflexos o la destresa
són les habilitats més comunes. Algunes disciplines només aporten una única
habilitat, mentre que d'altres n'aporten de diverses.
El Jocs Olímpics és una competició
internacional d'una sèrie d'esports seleccionats. Per tant, és possible
classificar els esports en base als que formen part dels programes dels Jocs
Olímpics, els anomenats "esports olímpics"
Esports
olímpics d'estiu:
Atletisme, Bàdminton, Basquetbol, Beisbol, Boxa, Ciclisme ,BMX, Ciclisme de
muntanya, Ciclisme en pista, Ciclisme en ruta, Esgrima, Futbol, Gimnàstica
artística entre d’altres.
Esports
olímpics d'hivern:
Biatló, Bobsleigh, Combinada nòrdica, Curling, Esquí acrobàtic, Esquí alpí,
Esquí de fons, Hoquei gel entre d’altres.
Esports
reconeguts pel COI (podrien esdevenir olímpics): Esports aeris, Bandy, Billar,
Petanca, Bitlles, Bridge, Escacs, Ball esportiu, Golf entre d’altres.
L’objectiu fonamental de l'esport és que
puguin desenvolupar les seves habilitats
bàsiques. S'ha d'educar des de l'educació
i la cultura esportiva, és a
dir, centrar-se en els valors que ha de rebre el nen i valorar les actituds
positives vers una activitat o acció.
|
Laura Solano 2n ESO C
Videojocs
Un videojoc, joc de vídeo o joc electrònic, és quelcom en un espai virtual amb efectes visuals en un dispositiu
electrònic amb una pantalla
i una sèrie de perifèrics que permeten la interacció.
Els sistemes electrònics que
s'utilitzen per jugar a videojocs són coneguts popularment com a plataformes;
els exemples d'aquests sistemes són els ordinadors personals i les
vídeoconsoles.
D'aquestes plataformes n'hi ha de tot
tipus, des dels ordinadors de "sobretaula" com també s'hi poden
incloure des dels orígens dels videojocs els ordinadors de grans proporcions, a
dispositius mòbils o portàtils com els telèfons mòbils o les PDA.
A la interfície de l'usuari,
normalment, es pot controlar, moure, manipular o fer accions mitjançant un
dispositiu anomenat controlador de joc,
que varia amb el disseny i les prestacions en les diverses plataformes.
D'antuvi, hi havia
un controlador de consola que consistia en només un botó i un joystick, i al
pas dels anys ha anat evolucionant a una dotzena de botons i a un o més
joysticks. Històricament, els primers videojocs d'ordinador personal
utilitzaven un teclat d'ordinador per jugar, o més comunment, l'usuari havia de
comprar un joystick per separat amb algun botó incorporat per jugar-hi. Alguns
videojocs d'ordinador de l'actualitat permeten al jugador utilitzar el teclat i
el ratolí alhora. Més enllà dels elements visuals comuns que s'hi poden trobar
en un videojoc, s'han creat altres dispositius o sistemes perquè el jugador
obtingui una millor interacció i informació sensitiva del videojoc. Alguns
exemples sobre això són millors dispositius de reproducció del so (altaveus),
com també un gran nombre de dispositius externs. (dispositius de vibració).
La interacció entre el jugador de videojocs i un
aparell electrònic (maquinari) on
s'executa el videojoc, depenent el joc pot ser per a un jugador o per a
diversos jugadors (multiplayers en anglès); podent ser jugant directament o
mitjançant via Internet (videojocs en línia).
En relació al maquinari que
executa els videojocs, pot ser des d'una computadora a un artefacte especialment creat per
a això, com les vídeoconsoles o les màquines recreatives, passant per telèfons mòbils (cel·lulars) i altres dispositius
electrònics. Respecte al programari, aquests poden ser gravats en
algun mitjà d'emmagatzemament (com un cartutx,
una targeta, un disquet, un CD, etc.) per a ser executats en un
aparell específic.
David Roman 2n ESO C
Suscribirse a:
Entradas (Atom)