lunes, 21 de julio de 2014

BON ESTIU

Estem de vacances!!!!

 Us desitgem que passeu un bon estiu; però no us oblideu d'agafar un bon llibre ; segur que gaudireu de multiples històries que us ajudaran a passar d'una forma agradable i divertida moltes estones.

Animeu-vos a llegir i també a escriure !!!

sábado, 14 de junio de 2014

TEXT EXPOSITIU


                                        El futbol


 És un esport d’equip que es juga entre dos equips i a cada equip juguen 11 persones amb quatre àrbitres que s’ocupen  de què els jugadors compleixin les normes correctament. Aquest esport és àmpliament el més jugat del món amb uns 270 milions de persones. El futbol es va inventar a Anglaterra fa uns quants segles enrere a la Football Association. Al principi el futbol no era segur jugar, ja que no hi havien normes, ni àrbitres i era molt violent , fins i tot a cada partit hi havia algun mort o ferit greu.




Al segle XIX a la Universitat de Cambridge es van inventar les primeres normes del futbol perquè sigués agradable jugar-hi.  

Des d’aquest fet s’han anant posant noves normes i nous mètodes com per exemple, actualment a la Champions no només hi ha 4 àrbitres, si no sis; d’aquesta manera l’àrbitre principal rep més ajuda i és més fàcil arbitrà. Ara ja s’ha convertit en l’esport més vist de tot el món.

Els jugadors professionals juguen un partit de 90 minuts amb un descans entre mig de 15 minuts més o menys,durant el partit hi ha dues parts, la primera dura 45 minuts i com ja he dit fan el descans de 15 minuts, i ja passat el quart d’hora s’inicia de nou el partit amb la segona part fins el final. 

S’han anat fent campionats nacionals, internacionals, mundials...

Les normes principal són:

-      no es pot tocar amb les mans, excepte el porter dins l’àrea.

-      Si la pilota surt per fora de banda s’ha d’aturar el joc

-      Si fas una falta que l’àrbitre consideri que és violenta et pot treure una targeta, la vermella suposa expulsió i la targeta groga significa una avís, si et treu dues grogues és com si fos una targeta vermella.

-      Si la pilota traspassa la línea de la porteria és gol

-      L’equip que marqui més gols guanya el partit.



També hi ha altres modalitats de joc de futbol com per exemple el futbol sala i el futbol platja.

Al futbol platja es juga sobre sorra i amb menys persones que al futbol de gespa, també las normes canvien bastant, com per exemple al porter només li pots passar un cop i només la pot agafar una vegada, però si traspasses a l’altre camp li pots tornar a passar.



El futbol sala és tot quasi igual que el futbol platja, menys el terreny de joc que és en una pista de parquet, amb les mateixes normes que el de platja.

                                                     Alberto Sànchez 2n ESO C 



LA DIABETIS

QUÈ ÉS?

La diabetis és una malaltia  que es produeix per una mala utilització dels sucres com a conseqüència de una falta d’ insulina.
La insulina és una hormona fabricada pel pàncrees que és una glàndula situada a la part esquerra de l’ abdomen, molt a prop de l’estómac.
SÍMPTOMES
Els símptomes de la diabetis són:
         -Freqüència en orinar
         -Gana inusual
         -Set excessiva
         -Debilitat i cansanci
         -Pèrdua de pes
         -Canvis d’ànim
         -Vòmits
         -Infeccions freqüents
         -Vista nuvolosa
         -Elevats nivells de sucre a la sang i a l’orina.
TRACTAMENTS

El tractament de la diabetis es basa en 3 pilars:dieta, exercici físic i medicació. Té com a objectiu mantenir els nivells de glucosa en sang dins de la normalitat per minimitzar el risc de complicacions associades a la malaltia.
CAUSES

La diabetis afecta el 6% de la població. Les possibilitats de contraure augmenten a mesura que una persona es fa gran, de manera que per sobre dels setanta anys la pateix al voltant del 15% de les persones. És essencial educar els pacients perquè controlin la seva diabetis de forma adequada, ja que pot agafar altres malalties tant o més importants que la pròpia diabetis: malalties cardiovasculars.

                                                      Oriol Gonzàlez 2n ESO A 


                                  La Segona Guerra Mundial

La segona guerra mundial va ser un conflicte que va involucrar a la majoria de les nacions del món, la guerra també va involucrar uns 100 milions de militars i la mort de 50 a 60 milions de persones. Es van usar per primera vegada les armes nuclears, cosa que va causar la mort de milions de persones.

Els primers en sortir d’aquesta guerra van ser Estats Units i La Unió Soviètica, aquest succés va provocar la guerra freda que va durar 45 anys.

Alemanya va deslligar la Segona Guerra Mundial amb la invasió de Polònia l'1 de setembre de 1939. Gran Bretanya i França van respondre amb la declaració de guerra contra Alemanya el 3 de setembre. i al maig de 1940, Alemanya va començar l'assalt de l'Europa occidental.

Un dels homes més importants i poderosos d’aquesta època va ser Adolf Hitler, ell desitjava que en tot el món hi hagués una raça pura, que tots fossin rossos amb els ulls blaus,els seus soldats el saludaven dient-li: “Heil Hitler” i alçant una mà cap al cel. Va estar obsessionat en torturar als jueus enviant-los als centres de concentració, on pesarien alguns dies fins la seva mort.

Hitler, les seves germanes,el seu germà i la seva mare (Klara Pölzl, 1860–1907) van estar sotmesos a maltractes de part del seu pare Alois Hitler, només ell i la seva germana Paula van arribar a l’ edat de 39 anys, ell es va fer una promesa que va ser: mai tornaré a plorar quan el meu pare em pegui, tampoc va plorar en altres ocasions.


Una de les raons per les que Hitler va matar a jueus va ser perquè un jueu va deixar morir a la seva mare quan ella  era a l’ hospital, des d’aquest dia Hitler va començar a odiar-los. Una altra raó va ser que Alemanya no estava econòmicament bé, llavors els va culpar, deia que els jueus deixaven sense menjar ni aigua a les altres persones.

També creia que la raça ària (que incloïa a tots els alemanys) era superior a la jueva i volia que Alemanya fos “purificada” del judaisme.
Adolf Hitler es va suïcidar a Berlín (Alemanya) 30 de Abril de 1945, als  56 anys a causa de la derrota a Alemanya en la Segona Guerra Múndial.




                                                          Carla Roldán   2n ESO B 

                                                      L'alcoholisme


L'alcoholisme és una malaltia caracteritzada per la dependència de l'alcohol. Aquest és una de les drogues més antigues i més usades per la humanitat, gairebé en totes les civilitzacions han elaborat begudes alcohòliques, amb fruits o cereals. La principal diferència amb altres drogues és que l'alcohol és legal, de fàcil disponibilitat i de consum. Al ser legal i de fàcil disponibilitat, la persona afectada per l'alcoholisme té grans facilitats per tornar a l'addicció. Com més es consumeix alcohol, més risc de patir conseqüències negatives hi ha. Amb el consum regular de begudes alcohòliques es pot córrer risc de desenvolupar un mecanisme pel qual la persona cada vegada ha de beure més. A part, pot aparèixer dependència física i psíquica que comporta, d'una banda, la síndrome d'abstinència si se'n deixa de beure i, d'una altra, la pèrdua de control i la necessitat de continuar bevent-ne tot i patir conseqüències adverses. La intoxicació crònica es deu al consum regular i elevat d'alcohol durant un període prolongat de temps. El coma etílic (que es produeix amb un consum agut i abusiu) pot arribar a causar la mort. Pot aparèixer a partir de 3g/l d'alcohol a la sang. L'alcoholèmia és la concentració d'alcohol a la sang. Els trastorns físics són principalment en el fetge i en el pàncrees. Alguns exemples de trastorns de conducta són la violència, l’ansietat, la marginació de la societat i l’absència del treball. Els principals riscos de beure abusivament són: la cirrosi hepàtica, la pancreatitis, els càncers de llavi, de boca, de laringe, d’esòfag i de fetge, la pèrdua de gana, la deficiència vitamínica, la mala digestió dels aliments, els problemes de pell, la impotència sexual, la obesitat, problemes del sistema nerviós, la pèrdua de memòria i els alguns desordres psicològics.

                                                                  Adrià Fijo 2n ESO A 



                                                                         L’ESPORT

En el seu sentit més ampli, l'esport és qualsevol joc o activitat basada en un reglament i que procura de millorar el benestar físic i mental.

Entenem exercici físic com l'activitat física planificada, estructurada i repetitiva que té per objectiu la millora o manteniment d'un o més components de la forma física.

Hi ha indicis com utensilis i estructures que suggereixen que els xinesos ja practicaven activitats esportives des del 4000 aC.

La gimnàstica sembla que fou un esport popular a l'antiga Xina. Els monuments als faraons indiquen que una quantitat considerable d'esports, com la natació i la pesca esportiva, foren dissenyats i regulats fa milers d'any a l'Antic Egipte.

La pràctica equilibrada d'esport ajuda a mantenir una bona salut física i mental, en canvi, la manca total d'exercici o la seva pràctica en excés són dolents per la salut.

Cada disciplina esportiva potencia una sèrie d'habilitats particulars en els seus practicants.

L'equilibri, la força, la motricitat, la velocitat, la resistència, la concentració, els reflexos o la destresa són les habilitats més comunes. Algunes disciplines només aporten una única habilitat, mentre que d'altres n'aporten de diverses.

El Jocs Olímpics és una competició internacional d'una sèrie d'esports seleccionats. Per tant, és possible classificar els esports en base als que formen part dels programes dels Jocs Olímpics, els anomenats "esports olímpics"

Esports olímpics d'estiu: Atletisme, Bàdminton, Basquetbol, Beisbol, Boxa, Ciclisme ,BMX, Ciclisme de muntanya, Ciclisme en pista, Ciclisme en ruta, Esgrima, Futbol, Gimnàstica artística entre d’altres.

Esports olímpics d'hivern: Biatló, Bobsleigh, Combinada nòrdica, Curling, Esquí acrobàtic, Esquí alpí, Esquí de fons, Hoquei gel entre d’altres.

Esports reconeguts pel COI (podrien esdevenir olímpics): Esports aeris, Bandy, Billar, Petanca, Bitlles, Bridge, Escacs, Ball esportiu, Golf entre d’altres.

L’objectiu fonamental de l'esport és que puguin desenvolupar les seves habilitats bàsiques. S'ha d'educar des de l'educació i la cultura esportiva, és a dir, centrar-se en els valors que ha de rebre el nen i valorar les actituds positives vers una activitat o acció.









                                       Atleta en la prova de javelina en els Jocs Olímpics d'estiu de 1908

 




 
 















                                                     Laura Solano 2n ESO C




Videojocs

Un videojoc, joc de vídeo o joc electrònic, és quelcom en un espai virtual amb efectes visuals en un dispositiu electrònic amb una pantalla i una sèrie de perifèrics que permeten la interacció.
Els sistemes electrònics que s'utilitzen per jugar a videojocs són coneguts popularment com a plataformes; els exemples d'aquests sistemes són els ordinadors personals i les vídeoconsoles.
D'aquestes plataformes n'hi ha de tot tipus, des dels ordinadors de "sobretaula" com també s'hi poden incloure des dels orígens dels videojocs els ordinadors de grans proporcions, a dispositius mòbils o portàtils com els telèfons mòbils o les PDA.
A la interfície de l'usuari, normalment, es pot controlar, moure, manipular o fer accions mitjançant un dispositiu anomenat controlador de joc, que varia amb el disseny i les prestacions en les diverses plataformes.
D'antuvi, hi havia un controlador de consola que consistia en només un botó i un joystick, i al pas dels anys ha anat evolucionant a una dotzena de botons i a un o més joysticks. Històricament, els primers videojocs d'ordinador personal utilitzaven un teclat d'ordinador per jugar, o més comunment, l'usuari havia de comprar un joystick per separat amb algun botó incorporat per jugar-hi. Alguns videojocs d'ordinador de l'actualitat permeten al jugador utilitzar el teclat i el ratolí alhora. Més enllà dels elements visuals comuns que s'hi poden trobar en un videojoc, s'han creat altres dispositius o sistemes perquè el jugador obtingui una millor interacció i informació sensitiva del videojoc. Alguns exemples sobre això són millors dispositius de reproducció del so (altaveus), com també un gran nombre de dispositius externs. (dispositius de vibració).
La interacció entre el jugador de videojocs i un aparell electrònic (maquinari) on s'executa el videojoc, depenent el joc pot ser per a un jugador o per a diversos jugadors (multiplayers en anglès); podent ser jugant directament o mitjançant via Internet (videojocs en línia). En              relació al maquinari que executa els videojocs, pot ser des d'una computadora a un artefacte especialment creat per a això, com les vídeoconsoles o les màquines recreatives, passant per telèfons mòbils (cel·lulars) i altres dispositius electrònics. Respecte al programari, aquests poden ser gravats en algun mitjà d'emmagatzemament (com un cartutx, una targeta, un disquet, un CD, etc.) per a ser executats en un aparell específic.
                        
                                          
                                                                                   David Roman 2n ESO C